DISSENYA LA TEVA VIDA IDEAL

Imaginar una vida més coherent amb qui ets

Dissenyar la teva vida ideal no vol dir imaginar una vida perfecta.

No vol dir tenir-ho tot resolt.
No vol dir fugir de la realitat.
No vol dir construir una imatge bonica per impressionar ningú.

Vol dir permetre’t preguntar:

Com seria una vida més coherent amb qui soc ara?

Després d’aturar-te, mirar-te i començar a reconèixer què és essencial per a tu, aquest exercici t’ajudarà a donar forma a una visió.

No una fantasia impossible.

Una direcció.

Una imatge viva d’una vida que respecti més els teus valors, les teves necessitats, la teva energia, el teu cos, els teus vincles i la teva manera real d’habitar el món.

A vegades no podem canviar tota la vida de cop.

Però sí podem començar a veure cap a on volem orientar-la.

Abans de començar

Fes aquest exercici amb calma.

No pensis encara en si és possible, si tens diners, temps, permís o forces.

Primer deixa que aparegui la visió.

Després ja mirarem com acostar-nos-hi.

La vida ideal no és una exigència.

És una brúixola.

Part 1 — El dia que s’assembla a mi

Imagina un dia qualsevol dins d’una vida més alineada amb tu.

No cal que sigui un dia extraordinari.

Pot ser un dimarts.
Un matí tranquil.
Una tarda de feina.
Un sopar senzill.
Una estona de silenci.

Tanca els ulls uns instants i imagina-ho.

Després respon:

On em desperto?
...

Com és l’espai on visc?
...

Com em sento quan obro els ulls?
...

Quin ritme té el meu matí?
...

Què faig durant el dia?
...

Amb quina energia treballo, creo o aporto?
...

Quin espai tenen el descans, el cos i el plaer?
...

Amb quines persones comparteixo temps?
...

Què ja no forma part d’aquest dia?
...

Quina sensació té aquesta vida dins meu?
...

Part 2 — Les àrees de la meva vida ideal

Ara mira aquesta vida per àrees.

No responguis amb frases grandiloqüents.

Respon amb imatges concretes.

Cos i salut

Com cuido el meu cos en aquesta vida?
...

Què necessito deixar de fer-li al meu cos?
...

Quin tipus d’energia m’agradaria tenir?
...

Temps i descans

Com es distribueix el meu temps?
...

Què té més espai?
...

Què té menys poder sobre mi?
...

Com descanso sense culpa?
...

Feina, projecte o aportació

Quin lloc ocupa la feina o el projecte professional en aquesta vida?
...

Com vull sentir-me quan treballo?
...

Què vull aportar?
...

Què ja no vull sostenir professionalment?
...

Diners i estabilitat

Com és la meva relació amb els diners en aquesta vida?
...

Què significa per mi sentir estabilitat?
...

Quina creença sobre els diners necessito deixar enrere?
...

Relacions i vincles

Quin tipus de vincles formen part d’aquesta vida?
...

Com em relaciono amb més veritat?
...

Què deixo de tolerar?
...

Què començo a permetre’m rebre?
...

Casa i entorn

Com és l’espai que m’envolta?
...

Què necessito que hi hagi en el meu entorn per sentir-me més jo?
...

Què vull simplificar o ordenar?
...

Creativitat, plaer i sentit

Què té més presència en aquesta vida?
...

Què faig només perquè em dona vida?
...

Què em connecta amb el sentit?
...

Part 3 — El que ja no hi cap

Una vida més alineada no només es construeix afegint coses.

També es construeix deixant d’alimentar allò que ja no encaixa.

Pregunta’t:

Quines obligacions, dinàmiques o hàbits ja no hi caben?
...

Quines relacions, exigències o formes de funcionar em resten energia?
...

Què estic sostenint només per por, culpa o costum?
...

Què em costa deixar anar, encara que sé que ja no m’ajuda?
...

Quina versió de mi ja no vull seguir interpretant?
...

Part 4 — El que sí que vull cultivar

Ara mira la part viva.

Què vull cuidar més?
...

Què vull fer créixer?
...

Què vull protegir?
...

Què vull recuperar?
...

Què vull permetre’m?
...

Què vull prioritzar sense demanar perdó?
...

Part 5 — La meva visió en paraules

Ara escriu un petit text començant així:

La vida que vull començar a construir és una vida on…

Deixa que surti.

No ha de ser perfecte.
No ha de sonar bonic.
Només ha de ser teu.

Part 6 — De la visió al primer pas

Ara torna a la realitat.

No per retallar la visió.

Sinó per començar a acostar-t’hi.

Pregunta’t:

Quina part d’aquesta vida ja podria començar a existir una mica ara?
...

Què puc fer aquesta setmana per apropar-m’hi un 1%?
...

Quina decisió petita seria coherent amb aquesta visió?
...

Què necessito deixar de posposar?
...

Què necessito demanar, ordenar, preparar o deixar anar?
...

Quin primer pas realista em comprometo a fer?
...

Quan el faré?
...

Part 7 — El pacte amb mi

Escriu una frase de compromís amb tu.

No una promesa rígida.

Una declaració honesta.

Per exemple:

• Em comprometo a deixar d’abandonar-me en allò que ja he vist.

• Em comprometo a fer espai, encara que sigui petit, a una vida més meva.

• Em comprometo a no confondre prudència amb renúncia.

• Em comprometo a començar abans d’estar preparat/da del tot.

El meu pacte amb mi és:
...

Tancament

La vida ideal no és un lloc perfecte al qual has d’arribar.

És una direcció que t’ajuda a reconèixer què et dona vida i què t’allunya de tu.

Potser no pots transformar-ho tot avui.

Però pots començar a deixar de trair-te en una cosa petita.

Pots fer lloc a una decisió més coherent.
A una conversa més honesta.
A un límit més clar.
A un gest de cura.
A una mica més de veritat.

Alinear-se és això:

no viure esperant que tot canviï de cop,
sinó començar a caminar, pas a pas, cap a una vida que s’assembli una mica més a tu.

Nota del quadern

La teva vida ideal no és una exigència.

És una imatge que et recorda cap a on vols orientar-te quan tornes a perdre’t.

No cal que arribis avui.

Només cal que comencis a caminar amb més consciència.