QUAN EL CAMÍ NO ÉS RECTE

Preparar-me per tornar a mi quan em perdi

Arribar fins aquí no vol dir que a partir d’ara tot serà fàcil.

No vol dir que no tornaràs a caure en patrons antics.
No vol dir que sempre tindràs energia.
No vol dir que sabràs sostenir cada límit, cada ritual i cada decisió amb claredat absoluta.

Vol dir que ara tens més consciència.

I la consciència no elimina els retrocessos.

Però pot canviar la manera com hi tornes.

A vegades, quan comencem un procés de canvi, imaginem que tot serà una línia ascendent: veure, entendre, decidir, actuar i avançar.

Però la vida real no funciona així.

A vegades avances.
A vegades dubtes.
A vegades t’entusiasmes.
A vegades et canses.
A vegades tornes a una manera antiga de funcionar.
A vegades et perds en un racó que pensaves que ja havies deixat enrere.

I això no sempre vol dir que hagis fracassat.

Potser només vol dir que estàs aprenent a caminar d’una altra manera.

Aquest exercici no és per evitar totes les caigudes

És per preparar un camí de retorn.

Perquè el problema no és perdre’t alguna vegada.

El problema és creure que, perquè t’has perdut, ja no val la pena continuar.

Aquest exercici t’ajudarà a reconèixer què sol passar quan comences a allunyar-te de tu, quines situacions et poden fer retrocedir i què necessites tenir preparat per tornar sense destruir-te.

No és un pla de control.

És un pla de cura.

Els meus senyals de retrocés

Abans de perdre’ns del tot, sovint hi ha senyals.

Petits indicis.

Canvis subtils en el cos, en l’energia, en la manera de parlar-nos, en les decisions que comencem a ajornar o en els hàbits que tornen a agafar massa espai.

Llegeix aquesta llista i marca els senyals que reconeixes en tu.

Quan començo a perdre’m…

• torno a dir que sí quan voldria dir que no

• deixo de cuidar el cos

• perdo rutines bàsiques

• m’aïllo

• em torno més irritable

• començo a posposar-ho tot

• gasto més del compte

• torno a pantalles, menjar, tabac, compres o altres evasions

• dormo pitjor

• deixo d’escriure o de mirar-me

• em parlo amb duresa

• em comparo més

• torno a justificar coses que ja sé que em fan mal

• em dic “ja ho faré més endavant”

• perdo el contacte amb el que és important

• em torno disponible per a tothom menys per a mi

• deixo de fer allò que em donava calma

• em sento culpable per posar límits

• torno a funcionar en automàtic

Els meus senyals més habituals de retrocés són:

Ara pregunta’t:

Quin senyal acostumo a ignorar massa temps?
...

Quin és el primer senyal que em diu que m’estic allunyant de mi?
...

Què sol passar si no l’escolto?
...

Les situacions que em fan tornar enrere

No tots els retrocessos apareixen del no-res.

Sovint hi ha contextos que els faciliten.

Moments de cansament.
Conflictes.
Pressió.
Solitud.
Excés de feina.
Por.
Canvis.
Crítiques.
Sensació de fracàs.
Necessitat d’aprovació.

Identificar aquests contextos no és viure amb por.

És conèixer el terreny.

Les situacions en què és més probable que em perdi són:
...

Quan estic cansat/da, acostumo a:
...

Quan tinc por, acostumo a:
...

Quan em sento sol/a o poc vist/a, acostumo a:
...

Quan em sento pressionat/da, acostumo a:
...

Quan alguna cosa no surt com esperava, acostumo a:
...

El meu patró de retrocés

Ara intenta mirar-ho com si fos una seqüència.

No per culpar-te.

Per entendre’t.

Completa:

Normalment començo a perdre’m quan…
...

Després acostumo a…
...

El que em dic a mi mateix/a és…
...

El que intento evitar sentir és…
...

La necessitat real que hi ha a sota és…
...

El que acabo fent, encara que no m’ajudi, és…
...

El preu que pago després és…
...

Aquesta part pot ser molt reveladora.

Perquè moltes vegades no repetim patrons perquè siguem dèbils.

Els repetim perquè alguna part de nosaltres intenta protegir-nos, calmar-nos o evitar un dolor conegut.

El que no m’ajuda quan caic

Quan retrocedeixes, hi ha maneres de respondre que encara et poden enfonsar més.

Per exemple:

• insultar-te

• pensar que tot està perdut

• abandonar tots els rituals

• amagar-te

• negar el que ha passat

• prometre canvis extrems

• voler arreglar-ho tot en un dia

• castigar-te

• tornar a la inèrcia total

• no demanar ajuda

Ara escriu:

Quan caic, el que no m’ajuda gens és:
...

La manera com em faig més mal és:
...

La frase interna que em destrueix és:
...

El comportament que allarga el retrocés és:
...

El que necessito deixar de fer quan em perdo és:
...

El meu pla de retorn

Ara sí.

No farem un pla perfecte.

Farem un pla realista.

Un pla senzill per tornar a tu quan notis que t’estàs allunyant.

Quan detecti el primer senyal…

El primer que faré serà:
...

Pot ser una cosa molt petita:

• aturar-me cinc minuts

• escriure què està passant

• sortir a caminar

• dutxar-me

• beure aigua

• apagar el mòbil

• respirar abans de respondre

• revisar la meva nota del quadern

• demanar ajuda

• cancel·lar una cosa no essencial

• tornar a un ritual bàsic

La meva acció mínima de retorn és:

...

Una acció mínima és aquella que puc fer fins i tot en un dia dolent.

No és heroica.

És possible.

Els meus recursos

Quan estàs bé, és fàcil pensar que sabràs què fer quan estiguis malament.

Però quan estem dins del retrocés, sovint oblidem els recursos.

Per això els deixem escrits abans.

Persones

Una persona a qui puc escriure o trucar és:
...

Què li puc dir concretament?
...

Exemple:

Estic entrant en un patró antic i només necessito que m’ajudis a no aïllar-me.

Espais

Un lloc que m’ajuda a tornar a mi és:
...

Cos

Una cosa que el meu cos necessita quan em perdo és:
...

Paraula

Una frase que em pot ajudar a tornar és:
...

Ritual

El ritual més senzill que puc recuperar és:
...

Carta per quan torni a perdre’m

Ara escriu-te una carta.

No per quan estiguis fort/a.

Per quan estiguis confós/a.

Per quan pensis que has tornat enrere.
Per quan et faci vergonya haver caigut.
Per quan et sembli que tot el procés no ha servit de res.

Comença així:

Quan torni a perdre’m, vull recordar que…

...

Pots incloure:

• que un retrocés no anul·la tot el camí

• que no cal tornar amb violència

• que pots començar per una sola acció petita

• que ja has sortit d’altres moments difícils

• que no necessites fer-ho perfecte

• que demanar ajuda també és avançar

• que tornar a tu és part del procés

El meu compromís de retorn

Ara escriu un compromís senzill.

No una promesa impossible.

No “no tornaré a caure mai més”.

Sinó alguna cosa real.

Per exemple:

• Em comprometo a no convertir una caiguda en una condemna.

• Em comprometo a tornar a mi amb una acció petita.

• Em comprometo a demanar ajuda abans d’aïllar-me.

• Em comprometo a no abandonar tot el procés per un mal dia.

• Em comprometo a tractar-me amb més respecte quan em perdi.

El meu compromís de retorn és:
...

Espai de conversa

Si vols aprofundir, pots enviar-me aquesta part perquè et pugui ajudar a preparar un pla de retorn més concret.

Pots escriure:

Tancament

El camí no serà sempre recte.

I això no fa que el camí sigui fals.

Només el fa humà.

Hi haurà dies de claredat.
Dies de dubte.
Dies de força.
Dies de cansament.
Dies en què sentiràs que avances.
Dies en què et semblarà que tornes al punt de partida.

Però si ara tens un camí de retorn, ja no estàs exactament al mateix lloc.

Perquè abans potser et perdies sense saber-ho.

Ara pots començar a reconèixer els senyals.

Abans potser una caiguda es convertia en abandonament.

Ara pot ser una pausa, una revisió, una manera de tornar amb més cura.

Viure’s no és no caure.

És aprendre a tornar sense deixar-te enrere.

Nota del quadern

Quan el camí no sigui recte, no oblidis això:

un retrocés no esborra el viatge.

Només et mostra una part del camí que encara necessita més presència, més recursos o més amor.

En enviar aquest formulari, les teves dades seran tractades per gestionar la valoració d’aquesta fase. Pots consultar més informació a la Política de privacitat.