EL TAULER INTERIOR

Escoltar les veus que t’ajuden a decidir

A vegades sabem què volem… però no avancem.

No perquè ens falti desig.
No perquè no ho hàgim pensat prou.
Sinó perquè dins nostre hi ha parts diferents que encara no estan alineades.

Una part vol fer el pas.
Una altra té por.
Una altra necessita seguretat.
Una altra està cansada.
Una altra recorda ferides antigues.
I una altra, molt silenciosa, potser ja sap cap a on vol anar.

Aquest exercici t’ajudarà a mirar una decisió, un objectiu o una direcció vital des de diferents perspectives internes.

No busca una resposta ràpida.

Busca escoltar.

Perquè, a vegades, la claredat no apareix quan pensem més… sinó quan deixem parlar totes les parts que formen part del nostre camí.

Abans de començar

Tria una situació que vulguis mirar amb més profunditat.

Pot ser:

• una decisió important

• un canvi de vida

• un projecte que vols iniciar

• una conversa pendent

• una relació

• un dubte professional

• una direcció vital

• alguna cosa que fa temps que vols fer però continues posposant

No cal que sigui “la gran decisió de la teva vida”.

Només ha de ser alguna cosa que avui senti moviment dins teu.

El que vull mirar és:

...

Preparar el tauler

Aquest exercici es pot fer:

• dibuixant el tauler en una llibreta,

• escrivint directament a les caselles,

• o caminant físicament sobre el tauler en un espai ampli.

Si pots fer-lo amb el cos, millor.

A vegades hi ha respostes que apareixen quan ens movem, quan canviem de lloc o quan deixem que cada part de nosaltres ocupi un espai diferent.

Col·loca’t davant del tauler i deixa’t uns instants per respirar.

No cal entendre-ho tot.

Només escoltar.

Com fer l’exercici

Ves passant per cada casella.

No intentis respondre “bé”.

Intenta respondre des del lloc concret on ets.

Quan canviïs de casella, intenta canviar també la mirada, el cos i l’energia.

Com si realment aquella veu estigués parlant.

Pots escriure el que aparegui, encara que sembli contradictori.

1. JO ARA

Jo ara, davant d’aquesta situació

Què vull realment?
...

Què em frena?
...

Quina part de mi té por?
...

Quina part de mi ja sap alguna cosa?
...

2. JO QUAN ERA MÉS JOVE

La meva part més jove

Com em sento davant d’aquesta decisió?
...

Quina por antiga es desperta?
...

Què necessitaria sentir per confiar?
...

Què em fa por perdre?
...

3. ALGÚ DEL PASSAT QUE EM VA ESTIMAR

Una mirada amorosa del passat

Pensa en algú que et va estimar de veritat.

No cal que fos perfecte.

Només algú amb qui et vas sentir vist/a.

Què veuria de mi que jo ara oblido?
...

Què em recordaria amb amor?
...

Què voldria que no sacrifiqués?
...

4. LA SAVIESA QUE JA HI HAVIA EN MI

La intuïció antiga

Hi ha una part de tu que probablement ja sabia coses abans que arribessin tantes pors, exigències o soroll.

Quina veritat senzilla estic evitant?
...

Què ja sabia fa temps?
...

Quina part de mi encara continua intacta?
...

5. ALGÚ DEL PRESENT QUE M’ESTIMA

Una mirada amorosa d’avui

Pensa en algú que avui et mira amb estima real.

Què em diria si em veiés des de l’amor i no des de l’exigència?
...

Què veu clar que jo no veig?
...

Què creu que mereixo?
...

6. LA MEVA INTUÏCIÓ ARA

El que noto dins meu

Ara deixa de pensar tant.

Escolta més el cos.

Què noto al cos quan penso en aquesta situació?
...

Cap a on s’obre energia?
...

Cap a on es tanca?
...

Quina resposta sento més lleugera o més viva?
...

7. JO DEL FUTUR

Jo d’aquí a uns anys

Imagina que han passat uns anys.

Mires enrere aquesta situació.

Què agrairé haver fet?
...

Què em sabria greu haver continuat posposant?
...

Què ja no tindrà tanta importància?
...

8. ALGÚ DEL FUTUR QUE M’ESTIMARÀ

La relació amb la meva futura versió

Imagina algú que encara no ha arribat a la teva vida però que un dia t’estimarà.

Pot ser una amistat, una parella, una comunitat o simplement la vida mateixa.

Quina versió de mi voldria trobar-se?
...

Què m’animaria a cuidar ara?
...

Què voldria que no abandonés de mi?
...

9. EL MEU SAVI O SÀVIA INTERIOR DEL FUTUR

La veu més profunda

Ara imagina la versió més sàvia, calmada i coherent de tu.

No la perfecta.

La més honesta.

Quina és la resposta més veritable?
...

Quin pas és petit però real?
...

Què faria si no visqués només des de la por?
...

Quina direcció sento més coherent amb mi?
...

Integració final

Ara mira tot el que ha aparegut.

No intentis ordenar-ho immediatament.

Primer observa.

Pregunta’t:

Quina veu m’ha sorprès més?
...

Quina veu m’ha emocionat?
...

Quina veu m’ha incomodat?
...

Què es repeteix en diferents caselles?
...

Què sembla més por que veritat?
...

Què sembla més veritat que por?
...

Quina direcció apareix amb més claredat?
...

Tancament

Alinear-se no és trobar una resposta perfecta.

És començar a escoltar-te d’una manera més completa.

A vegades vivim només des d’una sola veu:
la por, l’exigència, la pressa o la necessitat de control.

Aquest exercici et recorda que dins teu hi conviuen moltes parts.

I que la claredat sovint apareix quan deixes que totes siguin escoltades.

No cal decidir-ho tot avui.

Però potser ara hi ha una mica més de veritat en el teu camí.

Nota del quadern

La resposta no sempre arriba com una certesa absoluta.

A vegades arriba com una sensació més tranquil·la.

Com un petit moviment interior.

Com una direcció que, sense saber exactament per què, se sent més teva.